Alerta 3 - 2001 (28-06-2001) per Lester R. Brown

El llargament esperat pla energètic de Bush, presentat el 17 de maig del 2001, va decebre molta gent perquè va deixar molt de banda la contribució potencial que suposaria un augment del rendiment energètic. També va passar per alt l'enorme potencial de l'energia eòlica que, en els propers 20 anys, donarà, probablement, més capacitat generadora que el carbó.

En dues paraules, sembla que els autors del pla han perdut el contacte amb el que està passant en el sector de l'economia energètica mundial, i han forjat un pla energètic que s'adequaria més a principis del segle XX que a principis del segle XXI. Han posat l'èmfasi en la importància del carbó, però l'ús mundial del carbó va arribar al seu màxim el 1996 i des d'aleshores ha disminuït sobre un 11 % donat que els països estan rebutjant aquest combustible perjudicial per al clima. Fins i tot Xina, que fa la competència als Estats Units com a país que utilitza el carbó com a combustible, n'ha reduït l'ús en un 24 % des del 1996.

Mentrestant, la utilització de l'energia eòlica al món gairebé s'ha quadruplicat en els últims cinc anys. una taxa de creixement igualada només per la indústria de la informàtica. Als Estats Units, la Associació Americana d'Energia Eòlica preveu un sorprenent creixement del 60 % de la capacitat generadora de vent per aquest any.

En un principi, l'energia eòlica estava confinada a Califòrnia, però durant els últims tres anys, la posada en marxa de granges eòliques a Minnessota, Iowa, Texas, Colorado, Wyoming, Oregon i Pennsilvània ha estimulat la capacitat dels Estats Units en un 50 %, de 1.685 megavats a 2.550. Els més de 1.500 megavats que s'afegiran aquest any estaran localitzats en una dotzena d'estats. La granja eòlica més gran del món (de 300 megavats), està actualment en construcció a la frontera entre Oregon i Washington.

Però això és només el començament. La Bonneville Power Administration (BPA) va anunciar el mes de febrer que volia comprar 1.000 megavats de capacitat generadora de vent, i va demanar propostes. Davant la seva sorpresa, va rebre suficients propostes com per a construir 2.600 megavats de capacitat en cinc estats, amb la possibilitat d'incrementar aquestes superfícies fins a més de 4.000 megavats. La BPA, que podria acceptar la majoria d'aquestes propostes, espera tenir ja en funcionament almenys un dels indrets cap a finals d'aquest any.

Una granja eòlica de 3.000 megavats, que es troba en les primeres fases, a Dakota del Sud, a prop de la frontera amb Iowa, és deu vegades més gran que la de Oregon-Washington. Aquest projecte, anomenat Tro Giratori, iniciat per Dehlsen Associates i que té el suport de Jim Dehlsen -un pioner de l'energia eòlica a Califòrnia-, està dissenyat per a proveir d'energia la regió de l'Oest Mitjà, prop de Chicago. Aquesta proposta no és només un projecte enorme segons els estàndards de l'energia eòlica, sinó un dels projectes més importants del món avui dia en qualsevol camp de l'energia.
El avenços en la tecnologia de la turbina eòlica, presos en gran mesura de la indústria aeroespacial, han abaratit els costos de l'energia eòlica dels 38 centaus per kilowatt/hora de principis dels 1980 fins als 3-6 centaus actuals, depenent de l'indret on es trobi. El vent, que ara fa la competència als carburants fòssils, ja és en alguns llocs més barat que l'energia per combustió de petroli o gas. Amb grans companyies, com ara ABB, Shell International i Enron, invertint recursos en aquest camp, es preveu que els costos encara baixin més.

El vent és una font d'energia ben vasta arreu del món. Les Grans Planures dels Estats Units són l'Aràbia Saudita de l'energia eòlica. Hi ha tres estats dels Estats Units molt rics en vent -Dakota del Nord, Kansas i Texas- que tenen vent aprofitable suficient com per a cobrir les necessitats elèctriques nacionals. Xina pot duplicar la seva capacitat generadora actual només a partir del vent. L'Europa occidental, densament poblada, pot cobrir totes les seves necessitats elèctriques de l'energia eòlica del vent terral.

Avui dia Dinamarca, líder mundial en tecnologia i fabricació de la turbina eòlica, obté el 15 % de la seva electricitat de l'energia eòlica. A Schleswig-Holstein, la regió més septentrional d'Alemanya, és un 19 % i en alguns indrets de la regió, el 75 %. A Espanya, la regió industrial de Navarra, va partir del no-res ara fa sis anys i actualment obté del vent el 24 % de la seva electricitat.

Atès que els costos de generar energia eòlica baixen i que la preocupació pel canvi climàtic creix, cada cop més països estan aprofitant l'energia eòlica. El desembre, França va anunciar un pla per a desenvolupar 5.000 megavats d'energia eòlica cap el 2010. També el desembre, Argentina va anunciar un pla per a desenvolupar 3.000 megavats d'energia eòlica a la Patagònia sobre el 2010. El mes d'abril, el Regne Unit va acceptar ofertes per a 1.500 megavats d'energia eòlica. El mes de maig, un informe de Pequín indicava que la Xina té plans per a desenvolupar uns 2.500 megavats d'energia eòlica pel 2005.

El creixement de l'energia eòlica està, conseqüentment, ultrapassant les primeres estimacions. L'Associació Europea d'Energia Eòlica, que el 1996 va posar-se un objectiu de 40.000 megavats per a Europa el 2010, l'ha revisat recentment fins a 60.000 megavats.

El pla Bush, que preveu afegir 393.000 megavats d'electricitat al llarg de tot el país abans de 2020, podria cobrir-se tan sols amb l'acció del vent. Els diners que s'inverteixen en l'electricitat generada pel vent tendeixen a quedar-se a la comunitat, i donen lloc a ingressos, feines i impostos, tot reforçant d'aquesta manera les economies locals. Un disseny molt avançat de turbina eòlica, que ocupa un quart d'acre de terra, pot generar cada any, fàcilment, 2.000 dòlars en regalies per al granger o el ranxer i proveir al mateix temps de 100.000 dòlars d'electricitat la comunitat. Els grangers i ranxers dels Estats Units, propietaris de la majoria dels drets sobre el vent del país, s'estan unint als defensors del medi ambient per a fer un grup de pressió a favor del desenvolupament d'aquesta abundant alternativa als carburants fòssils.

Un cop aconseguim electricitat més barata produïda pel vent, podem utilitzar-la per a electrolitzar aigua i produir hidrogen. L'hidrogen és el carburant escollit pel nou motor de cèl·lules de carburant, altament rendible, en el qual estan treballant actualment tots el grans fabricants de cotxes. Daimler Chrysler preveu posar al mercat cotxes de cèl·lules de carburant el 2003. Ford, Toyota i Honda probablement no tardaran gaire més a fer-ho. William Ford, president de la Ford Motor Company, ha dit que espera presidir la defunció del motor de combustió interna.

L'energia eòlica sobrant pot ser emmagatzemada com a hidrogen i ser utilitzada en les cèl·lules de carburant o les turbines de gas per tal de generar electricitat, anivellant-ne el subministrament quan el vent sigui variable. Un cop acceptat com a pedra angular de la nova economia energètica, el vent pot esdevenir-ne la base. El meteoròleg del vent, que analitza el seu règim i identifica els millors indrets per a establir granges eòliques, tindrà, en la nova economia energètica, una funció comparable a la del geòleg del petroli en l'antiga economia energètica.

Ara, gràcies a l'avenç de les tecnologies per a aprofitar el vent i impulsar vehicles de motor amb hidrogen, podem veure un futur en el qual el grangers i els ranxers subministraran no només molta de l'electricitat del país, sinó també molt de l'hidrogen per a proveir de carburant el parc automobilístic. Per primera vegada, els Estats Units tenen la tecnologia i els recursos necessaris per a divorciar-se del petroli de l'Orient Mitjà.

A més d'ignorar el potencial del vent, l'estratègia energètica de Bush no ajuda gaire a la sensibilització climàtica. És una estratègia d'un alt risc. Tal com estan les coses, el Panel Internacional sobre el Canvi Climàtic ha previst, recentment, una pujada de la temperatura global en aquest segle de fins a 6 graus Celsius (10 graus Fahrenheit). Si aquesta pujada s'esdevé, la resta del món podria fer-ne responsable els Estats Units, el màxim emissor de CO2.

Allò que necessiten els Estats Units en aquest moment és un pla energètic per a aquest segle; un que tingui en compte no només els avenços més recents en energia eòlica, cèl·lules de carburant i generadors d'hidrogen, sinó també la necessitat d'estabilitzar el clima. Potser el Congrés portarà el pla energètic al segle XXI i restablirà el liderat dels Estats Units en l'economia energètica mundial, en canvi ràpid i constant.

- Vegeu dades i gràfics (en anglès)

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.