Alerta
2 - 2002 (09-02-2002) per Lester R. Brown
Les dades preliminars indiquen que la capacitat mundial
de generació d'electricitat eòlica va passar dels 17.800
megawatts del 2000 a uns 23.300 megawatts el 2001 (un augment espectacular
en un any de 5.500 megawatts, un 31 %). A mesura que els costos de generació continuen
caient i que creix la preocupació pública pel canvi climàtic,
el món recorre cada cop més al vent per obtenir electricitat.
Des del 1995, la capacitat mundial de generació d'energia eòlica
ha augmentat un sorprenent 487 %, és a dir, gairebé s'ha
multiplicat per cinc. Durant el mateix període, el consum de carbó,
la principal alternativa per generar electricitat, va caure un 9 %.
Un megawatt de capacitat de generació d'energia eòlica
satisfà, per regla general, les necessitats d'electricitat de
350 famílies en una societat industrial, unes 1.000 persones aproximadament.
Per tant, amb els 23.300 megawatts de capacitat generadora actual n'hi
ha prou per satisfer les necessitats elèctriques domèstiques
d'uns 23 milions de persones, l'equivalent a la suma de les poblacions
de Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia.
En capacitat generadora d'energia eòlica, Alemanya és
el primer país del món amb 8.000 megawatts, gairebé una
tercera part del total. Els EUA, que van ser els precursors del sector
modern de l'energia eòlica a Califòrnia a principis de
la dècada de 1980, són el segon país amb 4.150 megawatts.
Espanya ocupa el tercer lloc, amb 3.300 megawatts. Dinamarca, el quart
país amb 2.500 megawatts, obté actualment el 18 % de la
seva electricitat a partir del vent. Dues terceres parts de la capacitat
generada el 2001 es van concentrar als tres primers països: Alemanya
va afegir 1.890 megawatts; els EUA, 1.600; i Espanya, 1.065. Per als
EUA, això es tradueix en un creixement de la capacitat generadora
d'un 63 % el 2001.
Malgrat aquest creixement espectacular, el desenvolupament dels recursos
eòlics del planeta tot just està despuntant. Al continent
europeu, on la densitat de població és molt alta, l'energia
eòlica que existeix mar endins es pot aprofitar fàcilment
i és suficient per satisfer les necessitats elèctriques
de tota la regió. Als EUA, només s'ha d'aprofitar l'energia
eòlica de 3 dels 50 estats -Dakota del Nord, Kansas i Texas- per
satisfer les necessitats elèctriques de tot el país. Per
la seva banda, la Xina podria doblar perfectament la seva generació actual
d'electricitat només a partir del vent.
Als EUA, el cost de l'electricitat eòlica ha caigut dels 35 cèntims
per kilowatt hora de mitjan dècada de 1980 als 4 cèntims
per kilowatt hora als millors indrets eòlics el 2001 (vegeu
figura). Recentment s'han signat contractes de subministrament a
llarg termini a 3 cèntims per kilowatt hora. Gràcies a
l'adopció per part dels EUA d'una bonificació fiscal per
a la producció d'energia eòlica el 1993 per compensar les
subvencions establertes per al petroli, el carbó i l'energia nuclear,
el creixement es va disparar. En els últims anys s'han posat en
funcionament nous parcs eòlics a Colorado, Iowa, Kansas, Minnesota,
Nova York, Oregon, Pensilvània, Texas, Washington i Wyoming.
L'estalvi en electricitat que proporciona l'energia eòlica ofereix
la possibilitat d'electrolitzar l'aigua per produir hidrogen, que es
pot emmagatzemar amb facilitat i es pot fer servir per alimentar turbines
de gas en centrals d'energia de reserva per quan disminueixi l'energia
eòlica. Amb el temps, l'hidrogen produït amb l'electricitat
generada per l'energia eòlica és el candidat principal
per substituir el gas natural a les centrals elèctriques de gas
a mesura que es vagin esgotant les reserves de gas.
L'hidrogen també és el combustible ideal per als motors
de piles de combustible, un projecte en el qual estan treballant els
principals fabricants d'automòbils. Honda i DaimlerChrysler tenen
previst de treure al mercat vehicles propulsats per piles de combustible
el 2003.
L'energia eòlica ofereix a la llarga estabilitat dels preus i
la independència energètica. No tan sols cauen els costos,
sinó que, amb l'electricitat generada per l'energia eòlica
no hi ha pujades de preus sobtades, com passa amb el gas natural. No
existeix cap OPEP que controli el vent, perquè de vent n'hi ha
a tot arreu. El vent, una font d'energia inesgotable, ens ofereix més
energia de la que podem fer servir i no altera el clima.
La inversió en fabricació d'aerogeneradors i desenvolupament
eòlic ha estat molt rendible. Mentre les empreses d'alta tecnologia,
com a sector, van patir una caiguda desastrosa en vendes, guanys i valor
de mercat el 2001, les vendes del sector eòlic van augmentar.
Per exemple, en l'empresa danesa Nordex, un dels fabricants de turbines
més grans del món, la facturació dels primers nous
mesos del 2001 va pujar un 19 % i les noves comandes van pujar un 56
%.
Encara més impressionant que el recent creixement de la capacitat
generadora són els plans de creixement futur. L'Associació Europea
d'Energia Eòlica ha revisat a l'alça les seves projeccions
per al 2010 de capacitat eòlica per a Europa i les ha passat de
40.000 a 60.000 megawatts.
França, per exemple, que durant anys ha deixat de banda l'energia
eòlica, va anunciar el desembre del 2000 que crearia 5.000 megawatts
de capacitat generadora d'energia eòlica durant aquesta dècada.
Poques setmanes després, Argentina va anunciar que tenia previst
crear 3.000 megawatts de capacitat generadora d'energia eòlica
a la Patagònia. L'abril del 2001, el Regne Unit va vendre drets
d'arrendament de mar endins per uns 1.500 megawatts de capacitat generadora
d'energia eòlica a diverses empreses interessades, com ara Shell
Oil. El maig, un informe de Pequín assenyalava que la Xina crearia
fins a 2.500 megawatts de capacitat eòlica amb l'horitzó del
2005.
Als EUA, la capacitat generadora d'energia eòlica està creixent
a passes de gegant. El Projecte Eòlic Stateline, en construcció a
la frontera entre Oregon i Washington, serà el parc eòlic
més gran del món. Texas va afegir uns 900 megawatts en
diversos projectes durant el 2001. A Dakota del Sud, Jim Dehlsen, un
precursor en el desenvolupament de l'energia eòlica de Califòrnia,
ha aconseguit els drets eòlics de 222.000 acres de terres agrícoles
a la part del centre-est de l'estat. Dehlsen té la intenció de
crear un gran parc eòlic de 3.000 megawatts i de transmetre l'electricitat
a través d'Iowa fins a Il·linois i altres estats de l'Oest
Mitjà industrial.
A Europa, està proliferant la construcció de parcs mar
endins a les costes d'Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Escòcia,
França, Irlanda, els Països Baixos, el Regne Unit i Suècia.
Un estudi d'uns 70 de productors d'energia eòlica d'Alemanya
indica que tenen previst d'instal·lar 2.500 megawatts de potència
el 2002 i una quantitat semblant el 2003. Si obtenen bons resultats,
a finals del 2003 superaran l'objectiu que el Govern alemany s'ha fixat
per al 2010 de 12.500 megawatts.
Fer projeccions de creixement futur en un sector tan dinàmic és
complicat, però quan un país ha creat 100 megawatts de
capacitat generadora d'energia eòlica, tendeix a desenvolupar
ràpidament els seus recursos eòlics. Els EUA van creuar
aquest llindar el 1983. Dinamarca el va creuar el 1987. Alemanya, el
1991, seguit de l'Índia el 1994 i Espanya el 1995.
A finals del 1999, el Canadà, Itàlia, els Països
Baixos, el Regne Unit, Suècia i la Xina havien creuat aquest llindar.
Durant el 2000, Grècia, Irlanda i Portugal es van incorporar a
la llista. El 2001, van ser França i el Japó. A principis
del 2002, ja són 16 els països, que representen la meitat
de la població del món, que han entrat a la fase de creixement
ràpid.
L'energia eòlica en la forma d'electricitat i hidrogen pot satisfer
totes les diverses necessitats energètiques d'una economia moderna.
El vent, abundant, inesgotable i barat, promet de convertir-se en el
fonament de la nova economia energètica. Ara ja podem veure la
forma que adopta aquesta nova economia emergent a mesura que els aerogeneradors
substitueixen les mines de carbó, que els generadors d'hidrogen
substitueixen les refineries de petroli i que els motors de piles de
combustible substitueixen els motors de combustió interna. 
Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World
Watch Institute.
Hi col·labora:
El Diari Avui. |