Alerta 2 - 2002 (09-02-2002) per Lester R. Brown

Les dades preliminars indiquen que la capacitat mundial de generació d'electricitat eòlica va passar dels 17.800 megawatts del 2000 a uns 23.300 megawatts el 2001 (un augment espectacular en un any de 5.500 megawatts, un 31 %). A mesura que els costos de generació continuen caient i que creix la preocupació pública pel canvi climàtic, el món recorre cada cop més al vent per obtenir electricitat.

Des del 1995, la capacitat mundial de generació d'energia eòlica ha augmentat un sorprenent 487 %, és a dir, gairebé s'ha multiplicat per cinc. Durant el mateix període, el consum de carbó, la principal alternativa per generar electricitat, va caure un 9 %.

Un megawatt de capacitat de generació d'energia eòlica satisfà, per regla general, les necessitats d'electricitat de 350 famílies en una societat industrial, unes 1.000 persones aproximadament. Per tant, amb els 23.300 megawatts de capacitat generadora actual n'hi ha prou per satisfer les necessitats elèctriques domèstiques d'uns 23 milions de persones, l'equivalent a la suma de les poblacions de Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia.

En capacitat generadora d'energia eòlica, Alemanya és el primer país del món amb 8.000 megawatts, gairebé una tercera part del total. Els EUA, que van ser els precursors del sector modern de l'energia eòlica a Califòrnia a principis de la dècada de 1980, són el segon país amb 4.150 megawatts. Espanya ocupa el tercer lloc, amb 3.300 megawatts. Dinamarca, el quart país amb 2.500 megawatts, obté actualment el 18 % de la seva electricitat a partir del vent. Dues terceres parts de la capacitat generada el 2001 es van concentrar als tres primers països: Alemanya va afegir 1.890 megawatts; els EUA, 1.600; i Espanya, 1.065. Per als EUA, això es tradueix en un creixement de la capacitat generadora d'un 63 % el 2001.

Malgrat aquest creixement espectacular, el desenvolupament dels recursos eòlics del planeta tot just està despuntant. Al continent europeu, on la densitat de població és molt alta, l'energia eòlica que existeix mar endins es pot aprofitar fàcilment i és suficient per satisfer les necessitats elèctriques de tota la regió. Als EUA, només s'ha d'aprofitar l'energia eòlica de 3 dels 50 estats -Dakota del Nord, Kansas i Texas- per satisfer les necessitats elèctriques de tot el país. Per la seva banda, la Xina podria doblar perfectament la seva generació actual d'electricitat només a partir del vent.

Als EUA, el cost de l'electricitat eòlica ha caigut dels 35 cèntims per kilowatt hora de mitjan dècada de 1980 als 4 cèntims per kilowatt hora als millors indrets eòlics el 2001 (vegeu figura). Recentment s'han signat contractes de subministrament a llarg termini a 3 cèntims per kilowatt hora. Gràcies a l'adopció per part dels EUA d'una bonificació fiscal per a la producció d'energia eòlica el 1993 per compensar les subvencions establertes per al petroli, el carbó i l'energia nuclear, el creixement es va disparar. En els últims anys s'han posat en funcionament nous parcs eòlics a Colorado, Iowa, Kansas, Minnesota, Nova York, Oregon, Pensilvània, Texas, Washington i Wyoming.

L'estalvi en electricitat que proporciona l'energia eòlica ofereix la possibilitat d'electrolitzar l'aigua per produir hidrogen, que es pot emmagatzemar amb facilitat i es pot fer servir per alimentar turbines de gas en centrals d'energia de reserva per quan disminueixi l'energia eòlica. Amb el temps, l'hidrogen produït amb l'electricitat generada per l'energia eòlica és el candidat principal per substituir el gas natural a les centrals elèctriques de gas a mesura que es vagin esgotant les reserves de gas.

L'hidrogen també és el combustible ideal per als motors de piles de combustible, un projecte en el qual estan treballant els principals fabricants d'automòbils. Honda i DaimlerChrysler tenen previst de treure al mercat vehicles propulsats per piles de combustible el 2003.

L'energia eòlica ofereix a la llarga estabilitat dels preus i la independència energètica. No tan sols cauen els costos, sinó que, amb l'electricitat generada per l'energia eòlica no hi ha pujades de preus sobtades, com passa amb el gas natural. No existeix cap OPEP que controli el vent, perquè de vent n'hi ha a tot arreu. El vent, una font d'energia inesgotable, ens ofereix més energia de la que podem fer servir i no altera el clima.

La inversió en fabricació d'aerogeneradors i desenvolupament eòlic ha estat molt rendible. Mentre les empreses d'alta tecnologia, com a sector, van patir una caiguda desastrosa en vendes, guanys i valor de mercat el 2001, les vendes del sector eòlic van augmentar. Per exemple, en l'empresa danesa Nordex, un dels fabricants de turbines més grans del món, la facturació dels primers nous mesos del 2001 va pujar un 19 % i les noves comandes van pujar un 56 %.

Encara més impressionant que el recent creixement de la capacitat generadora són els plans de creixement futur. L'Associació Europea d'Energia Eòlica ha revisat a l'alça les seves projeccions per al 2010 de capacitat eòlica per a Europa i les ha passat de 40.000 a 60.000 megawatts.

França, per exemple, que durant anys ha deixat de banda l'energia eòlica, va anunciar el desembre del 2000 que crearia 5.000 megawatts de capacitat generadora d'energia eòlica durant aquesta dècada. Poques setmanes després, Argentina va anunciar que tenia previst crear 3.000 megawatts de capacitat generadora d'energia eòlica a la Patagònia. L'abril del 2001, el Regne Unit va vendre drets d'arrendament de mar endins per uns 1.500 megawatts de capacitat generadora d'energia eòlica a diverses empreses interessades, com ara Shell Oil. El maig, un informe de Pequín assenyalava que la Xina crearia fins a 2.500 megawatts de capacitat eòlica amb l'horitzó del 2005.

Als EUA, la capacitat generadora d'energia eòlica està creixent a passes de gegant. El Projecte Eòlic Stateline, en construcció a la frontera entre Oregon i Washington, serà el parc eòlic més gran del món. Texas va afegir uns 900 megawatts en diversos projectes durant el 2001. A Dakota del Sud, Jim Dehlsen, un precursor en el desenvolupament de l'energia eòlica de Califòrnia, ha aconseguit els drets eòlics de 222.000 acres de terres agrícoles a la part del centre-est de l'estat. Dehlsen té la intenció de crear un gran parc eòlic de 3.000 megawatts i de transmetre l'electricitat a través d'Iowa fins a Il·linois i altres estats de l'Oest Mitjà industrial.

A Europa, està proliferant la construcció de parcs mar endins a les costes d'Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Escòcia, França, Irlanda, els Països Baixos, el Regne Unit i Suècia.

Un estudi d'uns 70 de productors d'energia eòlica d'Alemanya indica que tenen previst d'instal·lar 2.500 megawatts de potència el 2002 i una quantitat semblant el 2003. Si obtenen bons resultats, a finals del 2003 superaran l'objectiu que el Govern alemany s'ha fixat per al 2010 de 12.500 megawatts.

Fer projeccions de creixement futur en un sector tan dinàmic és complicat, però quan un país ha creat 100 megawatts de capacitat generadora d'energia eòlica, tendeix a desenvolupar ràpidament els seus recursos eòlics. Els EUA van creuar aquest llindar el 1983. Dinamarca el va creuar el 1987. Alemanya, el 1991, seguit de l'Índia el 1994 i Espanya el 1995.

A finals del 1999, el Canadà, Itàlia, els Països Baixos, el Regne Unit, Suècia i la Xina havien creuat aquest llindar. Durant el 2000, Grècia, Irlanda i Portugal es van incorporar a la llista. El 2001, van ser França i el Japó. A principis del 2002, ja són 16 els països, que representen la meitat de la població del món, que han entrat a la fase de creixement ràpid.

L'energia eòlica en la forma d'electricitat i hidrogen pot satisfer totes les diverses necessitats energètiques d'una economia moderna. El vent, abundant, inesgotable i barat, promet de convertir-se en el fonament de la nova economia energètica. Ara ja podem veure la forma que adopta aquesta nova economia emergent a mesura que els aerogeneradors substitueixen les mines de carbó, que els generadors d'hidrogen substitueixen les refineries de petroli i que els motors de piles de combustible substitueixen els motors de combustió interna.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.