Alerta 1 - 2002 (18-12-2002) per Lester R. Brown

Les dades sobre la temperatura obtingudes en el primers 10 mesos del 2001 indiquen que possiblement aquest any serà el segon any més calorós des que es va començar a observar el 1867. Analitzant l'augment general de l'any 1998, les dades aproximades de l'any van suposar una gran tendència cap a una pujada de temperatures que va començar cap a finals del anys setanta. Els quinze anys més calorosos des del 1867 s'han comptabilitzat a partir del 1980.

Les dades obtingudes aquest any pronostiquen una evident tendència a l'augment de les temperatures que està acabant amb el període de relativa estabilitat climàtica que ha predominat des que es va acabar el període glacial i va començar l'agricultura fa uns 11.000 anys.

Les dades mensuals de la temperatura global recollides per l'Institut Goddard d'Estudis Espacials de la NASA, en sèries basades en els càlculs de les estacions meteorològiques des del 1867, mostren que el mes de setembre del 2001 ha estat el més calorós mai enregistrat. Les temperatures d'agost i octubre del 2001 foren les segones més caloroses.

Segons les dades dels 10 primers mesos, s'ha calculat que la mitjana de la temperatura global del 2001 ha estat de 14,51 ºC (58,1 graus Fahrenheit). L'augment general del 1998 fou de 14,68 ºC (vegeu gràfic)

Tenint en compte el segle passat, la mitjana de la temperatura va pujar dels 13,88 ºC entre el 1899 i el 1901, als 14,45 ºC entre el 1999 el 2001, un augment de 0,57 graus. Almenys dos terços d'aquest augment (més de 0,4 graus) van ocórrer en les dues darreres dècades del segle.

Després d'oscil·lar al voltant dels 14 ºC durant gran part del segle, la temperatura ha superat aquest nivell cada any des del 1976. Durant els darrers anys, la temperatura de la Terra ha variat al voltant dels 14,4 i els 14,6 ºC.

La pujada de gairebé 0,6 ºC durant el segle passat és mínima en comparació amb la pujada de temperatura projectada per al proper segle d'1,4-5,8 ºC segons el Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). Fins i tot la xifra més baixa d'aquest rang suposarà més del doble en l'increment del segle passat. L'última projecció alta de 5,8 ºC serà prop de 10 vegades més.

El contrast en la pujada del nivell del mar durant el segle passat i la projecció per a aquest és igualment preocupant. Durant el segle passat, el nivell del mar va pujar, segons les estimacions, de 0,2-0,3 metres. L'IPCC creu que durant aquest segle el nivell del mar pujarà entre 0,1 i 0,9 metres.

L'augment de temperatura de les últimes dècades està equilibrat amb la pujada de les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2), el principal gas responsable de l'escalfament global per l'efecte hivernacle. Durant els primers dos segles de la revolució industrial, des del 1760 fins al 1960, els nivells de CO2 atmosfèrics van pujar de les 277 parts per milió (ppm) calculades, a 317 ppm, una pujada de 40 ppm. Però durant les quatre dècades des del 1960 fins al 2001, les concentracions de CO2 van pujar de 317 ppm a 371 ppm, un augment de 54 ppm (vegeu gràfic). Aquesta pujada accelerada de les últimes dècades coincideix amb el creixement del consum de combustible fòssil durant aquest període.

L'augment de temperatures no és una abstracció irrellevant. Atreu infinitat de canvis físics: des d'ones de calor més intenses, sequeres més severes i la fosa del glaç fins a temporals més forts, inundacions destructives i la pujada del nivell del mar. Aquests canvis no afecten únicament coses bàsiques com la seguretat del menjar i l'habitabilitat de les regions baixes, sinó també la composició d'espècies dels ecosistemes locals.

L'agricultura és especialment vulnerable al canvi climàtic. Per exemple, l'estiu del 1998 va ser el més calorós i sec en la història de l'oest mitjà dels Estats Units i va fer que la collita de gra estigués per sota del consum per primera vegada en la seva història. Afortunadament per als moltíssims països que importen gra dels Estats Units, l'estat en tenia una gran reserva en aquell moment i va poder satisfer les necessitats dels importadors utilitzant aquestes reserves.

Els canvis climàtics afecten, en molts aspectes, la seguretat del menjar. L'any 2000, el Banc Mundial va publicar un mapa de Bangladesh que mostrava que la pujada del nivell del mar d'1 metre inundaria la meitat d'aquest país productor d'arròs. Bangladesh no sols perdria la meitat de les existències d'arròs sinó també el manteniment de part de la seva població. La combinació d'una població de 134 milions que creix 2,7 milions cada any i la reducció de la terra cultivable no és un panorama molt encoratjador per a Bangladesh.

El canvi climàtic també està provocant canvis generals en l'ecosistema. Durant els últims anys els governs i les organitzacions ambientals han invertit molts esforços en protegir alguns ecosistemes en particular, convertint-los en parcs o reserves. Però si l'ascens de temperatures no es controla, no hi haurà cap ecosistema a la Terra que pugui salvar-se. Tot canviarà.

Un any més, les dades de la temperatura reforcen les preocupacions expressades per l'equip de científics eminents que va fer el darrer informe de l'IPCC. Van deixar clar el que és obvi fins i tot per a qui no sigui un científic: la crema de combustible fòssil està canviant el clima de la Terra.

Per últim, l'alteració del clima de la Terra és un tema molt seriós i no s'ha de prendre a la lleugera. Podem frenar el canvi climàtic passant d'una economia basada en l'energia del carboni a una de basada en l'hidrogen. Ara tenim tecnologia per fer-ho. L'economia està prenent posicions. La qüestió ara és com podem reestructurar l'economia energètica abans que el canvi climàtic quedi fora de control.

Agraïm la col·laboració de Lester Brown i del World Watch Institute. Hi col·labora: El Diari Avui.