Inici > Qui som: Xarxa civil > Escoles associades > Declaració sobre l'ensenyament de la religió

Declaració sobre l'ensenyament de la religió

Les escoles associades a la UNESCO de Catalunya, a través del seu seminari permanent sobre l'ensenyament de la religió,

CONSIDEREN QUE:

• L'educació ha de facilitar el coneixement d'aquelles manifestacions que la humanitat, al llarg de la seva història, ha anat generant a la recerca de resposta a les preguntes que tradicionalment s'han considerat religioses: qui som?, quin sentit té la vida?, què hi ha després de la mort?, què cal per ser feli�, per què hi ha gent que dóna la seva vida al servei als altres?
• Una educació global no pot ignorar l'experiència religiosa ni l'estudi de l'estructura universal de totes les cultures i religions, la qual constitueix una de les principals fonts d'inspiració dels veritables valors. Més de la meitat dels humans confessen professar alguna religió i que aquesta orienta i dóna sentit a la pròpia existència. No es pot ser analfabet en relació amb aquesta faceta de la cultura humana.
• La irrupció de la diversitat ètnica en la vida quotidiana qüestiona el plantejament actual de la classe de religió a les escoles. Cal una profunda actitud de valoració i de respecte per a qualsevol opció vital.
• La formació en una fe concreta no pertoca a l'escola, sinò a les diverses comunitats confessionals.

I PER TANT PROPOSEN QUE:

• La cultura religiosa sigui present en el disseny curricular, segons una nova manera d'entendre la laïcitat: una laïcitat capaç d'estudiar les qüestions comunes a les diferents religions i de respectar-ne les particularitats. No es pot excloure una experiència humana que ha deixat signes visibles i palpables del seu pas i ha llegat a la humanitat un patrimoni que les diverses generacions han admirat.

  Aquesta presència podria tenir diverses modalitats:

  • Programa de "cultura religiosa" entesa com a eix transversal.
  • Ensenyament de les religions des de la matèria actual de Religió, amb una visió oberta que reculli els trets integradors de totes les religions.
  • Ensenyament de les religions integrat a l'àrea de les ciències socials.
  • Crèdits variables de cultura religiosa (a secundària).
• L'alumnat no es divideixi de manera arbitrària ni es discrimini segons les diverses opcions i creences dels pares, la qual cosa podria portar a educar en valors diferents els membres d'una mateixa comunitat humana.
• Es revisi la legislació vigent a partir de la Constitució. En un estat no confessional el currículum escolar només es pot fonamentar en assignatures i matèries que tots els alumnes puguin compartir sense necessitat d'adscriures a unes determinades creences religioses o polítiques. No es pot convertir l'ensenyament d'una determinada religió en una assignatura ni es pot obligar aquelles persones que no reben aquest ensenyament a estudiar i aprovar una altra matèria.
• El professorat encarregat ha d'haver estat qualificat i preparat per a la docència en facultats universitàries i ha de rebre una adequada retribució, homologada respecte als altres professors dels respectius nivells, sigui quina sigui la modalitat escollida. Seria recomanable que no fossin membres representatius de les diverses confessions religioses, per tal d'evitar intents d'adoctrinament o de proselitisme a favor d'una o altra confessió en detriment d'una presentació de la religió amb una visió oberta, enriquidora i integradora.

Amb aquesta declaració pretenem donar una resposta a una situació de desafiament en el nostre sistema educatiu. Lluny de ser un problema, el multiculturalisme i la plurietnicitat haurien de ser els veritables pilars d'una integració social democràtica. Es tracta d'edificar una nació cívica on cadascú, sigui quina sigui la seva raça, la seva llengua, els seus orígens, la seva religió o la seva cultura, sigui considerat amb el mateix valor.

Acabem invitant les comunitats educatives a ésser creatives, i a idear i posar en pràctica, ja des d'ara, alternatives innovadores. Una obediència massa literal a la normativa vigent ens impedeix en molts casos avan�r cap a una normativa més justa i integradora.

Barcelona, 9 de juliol de 1999