Diversitat biològica —o biodiversitat— és el terme donat a la varietat de vida que hi ha sobre la Terra i als patrons naturals que aquesta varietat conforma. La biodiversitat que podem veure avui dia és el fruit de milers de milions d’anys d’evolució, modelada per processos naturals i, cada vegada més, per la influència dels humans. La biodiversitat configura una xarxa de vida de la qual som part integral i de la qual depenem completament.

Aquesta diversitat se sol entendre en termes d’una gran varietat de plantes, animals i microorganismes. Fins ara, s’han identificat uns 1,75 milions d’espècies, la major part de les quals són criatures petites, com ara insectes. Els científics calculen que actualment hi ha prop de tretze milions d’espècies, tot i que les estimacions poden anar des dels tres fins als 100 milions.

La biodiversitat també inclou les diferències genètiques dins de cada espècie; per exemple, entre varietats de conreus i entre races de bestiar. Els cromosomes, els gens i l’ADN —els components bàsics de la vida— determinen la singularitat de cada individu i de cada espècie.

Un altre aspecte de la biodiversitat és la varietat d’ecosistemes que es donen en indrets com ara deserts, boscos, aiguamolls, muntanyes, llacs, rius i zones agrícoles. A cada ecosistema, les criatures vives, inclosos els humans, formen comunitats que interactuen les unes amb les altres i que ho fan també amb l’aire, l’aigua i la terra que les envolten.

Precisament, la barreja i la interacció de les diferents formes de vida entre elles i amb la resta de l’entorn ha fet de la Terra un indret amb unes condicions excepcionalment bones per a que l’habitin els humans. La biodiversitat ens proporciona una gran quantitat de béns i de serveis que són els pilars de les nostres vides.

Protegir la biodiversitat juga a favor nostre. Els recursos biològics són els fonaments sobre els quals construïm les civilitzacions. Els productes de la natura són la base d’indústries tan diverses com ara la de l’agricultura, la cosmètica, la farmacèutica, la paperera, l’hortícola, la de la construcció i la del tractament de residus. La pèrdua de biodiversitat posa en perill la nostra provisió de menjar, les opcions d’oci i de turisme, i les fonts per aconseguir fusta, medicaments i energia. Així mateix, interfereix en les funcions ecològiques essencials.

La necessitat que tenim de components de la natura que en el passat havíem ignorat és important i imprevisible. Una vegada i una altra hem hagut de recórrer a la farmaciola de la natura per trobar cura a malalties o gens més resistents procedents de plantes salvatges per salvar els nostres conreus de les plagues. I el que encara és més important: l’enorme varietat d’interaccions que es produeixen entre els diversos components de la biodiversitat fa que el planeta sigui habitable per a totes les espècies, inclosos els humans. La nostra salut personal, i la salut de la nostra economia i de la societat humana, depenen del proveïment ininterromput de diversos serveis ecològics que serien extremament cars o fins i tot impossibles de substituir. Aquests serveis naturals són tan variats que gairebé podríem dir que són infinits. Per exemple, seria poc pràctic substituir, en qualsevol mesura, serveis com ara el control de les plagues que duen a terme diversos animals que s’alimenten els uns dels altres, o la pol·linització que fan els insectes i els ocells de manera totalment natural.

Els «béns i serveis» que ens aporten els ecosistemes inclouen:

• La provisió d’aliments, combustible i fibra.
• La provisió de refugi i de materials de construcció.
• La purificació de l’aire i l’aigua.
• La desintoxicació i descomposició dels residus.
• L’estabilització i la moderació del clima de la Terra.
• La moderació de les inundacions, les sequeres, les temperatures extremes i la força dels vents.
• La generació i la renovació de la fertilitat del sòl, incloent-hi el cicle dels nutrients.
• La pol·linització de les plantes, incloent-hi molts conreus.
• El control de plagues i malalties.
• El manteniment dels recursos genètics com a aportacions clau per a les varietats de conreus i de races de bestiar, els medicaments i altres productes.
• Beneficis culturals i estètics.
• La capacitat d’adaptació als canvis.

El valor de la biodiversitat

• Una xarxa d’àrees marines protegides, amb l’objectiu de conservar entre el 20 % i el 30 % dels mars i oceans, costaria entre 5.000 i 19.000 milions de dòlars, però contribuiria a salvaguardar un volum de pesca per valor d’entre 70.000 i 80.000 milions de dòlars, i el proveïment de serveis d’ecosistemes marins valorats en 4,5-6,7 bilions de dòlars anuals.
• Es calcula que, anualment, el valor econòmic mitjà de les indústries pesqueres que es forneixen dels hàbitats de manglars del golf de Califòrnia és de 37.500 dòlars per hectàrea de filera de mangles. El valor dels manglars com a protecció costanera pot arribar a ser de 300.000 dòlars per quilòmetre de costa.
• A l’Àfrica, el turisme centrat en la natura genera aproximadament el mateix volum de beneficis que les indústries agropecuària, forestal i pesquera juntes.
• Els parcs nacionals del Canadà emmagatzemen 4,43 gigatones (milers de milions de tones mètriques) de carboni, un servei valorat entre els 11.000 milions i els 2,2 bilions de dòlars, en funció del preu del carboni al mercat. Les àrees protegides de Mèxic contenen 2,45 gigatones de diòxid de carboni equivalent —més de cinc cops les emissions de diòxid de carboni de Mèxic l’any 2004, i valorat en 12.200 milions de dòlars.
• Un informe del 2003 determinava el valor total dels beneficis anuals que els boscos del Regne Unit aporten als habitants del país en aproximadament mil milions de lliures esterlines. S’hi incloïa l’oci (393 milions de lliures), la biodiversitat (386 milions de lliures), el paisatge (150 milions de lliures) i l’emmagatzematge de diòxid de carboni (94 milions de lliures). Aquest càlcul, efectuat per la Comissió Forestal de la Gran Bretanya, no incloïa valors com ara  la contribució dels boscos al subministrament i a la qualitat de l’aigua dolça, la neteja dels agents contaminants de l’aire, i la reducció de l’erosió del sòl.
• Es calcula que la Gran Barrera de Coral aporta prop de 6.000 milions de dòlars australians a l’economia del país, comptant tan sols el valor del turisme, altres activitats recreatives i la pesca comercial.