Les empreses privades, els terratinents, els pescadors i els agricultors duen a terme la majoria d’activitats que afecten la biodiversitat. Els governs han d’assumir la importantíssima funció de lideratge; en concret, han d’establir normes que regeixin l’ús dels recursos naturals i han de protegir la biodiversitat sempre que tinguin el control directe de la terra i l’aigua. D’acord amb la Convenció, els governs es comprometen a conservar la biodiversitat i a fer-ne un ús sostenible. També se’ls exigeix que concebin estratègies relatives a la biodiversitat i plans d’acció d’àmbit nacional, i que els integrin en els grans plans nacionals de medi ambient i desenvolupament. Això és especialment important per a sectors com ara el forestal, l’agrícola, el de la indústria pesquera, l’energia, el transport i la planificació urbanística. També hi ha altres compromisos inclosos en el tractat, com ara:

• Identificar i supervisar aquells components importants de la diversitat biològica que cal conservar i utilitzar de manera sostenible.
• Establir àrees protegides per conservar la diversitat biològica i promoure alhora un desenvolupament ambientalment sa al voltant d’aquestes àrees.
• Rehabilitar i restaurar els ecosistemes degradats i promoure la recuperació d’espècies amenaçades en col·laboració amb la població local.
• Respectar, conservar i mantenir els coneixements tradicionals sobre l’ús sostenible de la diversitat biològica amb la implicació dels pobles indígenes i de les comunitats locals.
• Evitar la introducció d’espècies foranes, controlar-les i eradicar-les, ja que podrien posar en perill els ecosistemes, els hàbitats o altres espècies.
• Controlar els riscos que plantegen els organismes modificats per la biotecnologia.
• Promoure la participació pública, sobretot quan es tracta d’avaluar l’impacte ambiental de projectes de desenvolupament que posen en perill la diversitat biològica.
• Conscienciar les persones i sensibilitzar-les sobre la importància de la diversitat biològica i la necessitat de conservar-la.
• Informar dels progressos que fa cada país en relació amb l’acompliment dels objectius de biodiversitat.

Si bé és cert que els governs han d’assumir el lideratge, també ho és que hi ha altres sectors de la societat que s’han d’implicar de manera activa. Al capdavall, el que determinarà que la diversitat es conservi i s’utilitzi de manera sostenible són les decisions que prenguin i les accions que duguin a terme milers de milions de persones.

En aquesta era en què l’economia és la força dominant de tot el que passa al món, és més important que mai que el sector empresarial s’impliqui voluntàriament en la protecció ambiental i en l’ús sostenible de la natura. Algunes empreses tenen uns ingressos molt més alts que els de tot un país sencer, i la seva influència és incalculable. Per sort, cada vegada hi ha més empreses que han apostat per aplicar els principis del desenvolupament sostenible a les seves operacions. Per exemple, diverses empreses del sector forestal —sotmeses sovint a la gran pressió dels boicots ambientals— han passat de practicar models de recollida de fusta molt agressius a altres de més respectuosos. També hi ha cada vegada més empreses que han trobat la manera d’obtenir beneficis i reduir alhora l’impacte ambiental que provoquen. Per a aquestes empreses, el desenvolupament sostenible és la via per garantir la rendibilitat a llarg termini i augmentar la bona disposició dels seus socis comercials, treballadors i consumidors. Les comunitats locals tenen un paper decisiu ja que són els veritables «administradors» dels ecosistemes en què viuen i, per tant, hi influeixen més. En els últims anys s’han posat en marxa molts projectes d’èxit amb la participació de les comunitats locals en la gestió sostenible de la biodiversitat, sovint amb la valuosa ajuda d’ONG i organitzacions intergovernamentals.

Finalment, el responsable en última instància de la biodiversitat és el ciutadà individual. Les decisions més insignificants que prenem les persones se sumen en un impacte global de molta més envergadura, perquè és el consum personal el que hi ha darrere de l’explotació dels recursos i la contaminació la natura. Si triem amb cura els productes que comprem i pensem en les polítiques governamentals a les quals donem suport, les persones en general començarem a guiar el món cap al desenvolupament sostenible. Els governs, les empreses i els altres actors tenen la responsabilitat d’orientar i informar el públic, però fet i fet el que compta de debò són les decisions individuals que es prenen milers de milions de vegades al dia.

Una nova filosofia

L’any 1992, es va celebrar a Rio de Janeiro (Brasil) la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, la reunió que ha aplegat més líders mundials de la història. Es van signar un seguit d’acords històrics en el marc de la Cimera de la Terra, entre els quals hi ha dos acords vinculants, la Convenció sobre el Canvi Climàtic, que se centra en les emissions industrials i d’altres sectors de gasos d’efecte hivernacle com ara el diòxid de carboni, i la Convenció sobre la Diversitat Biològica, el primer acord global sobre la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica. El tractat sobre la biodiversitat va obtenir ràpidament una acceptació generalitzada. Més de 150 governs van signar el document a la Conferència de Rio, i des d’aleshores més de 187 països l’han ratificat.

La Convenció té tres objectius principals:

• La conservació de la biodiversitat.
• L’ús sostenible dels components de la biodiversitat.
• El repartiment dels beneficis derivats de la utilització comercial i d’altra mena dels recursos genètics d’una manera justa i equitativa.

La Convenció té uns objectius tan globals i tracta un tema tan vital per al futur de la humanitat, que constitueix un punt de referència del dret internacional. Reconeix, per primera vegada, que la conservació de la diversitat biològica és «una preocupació comuna de la humanitat» i és una part integral del procés de desenvolupament. L’acord cobreix tots els ecosistemes, les espècies i els recursos genètics. Posa en relació les feines tradicionals de conservació amb l’objectiu econòmic d’utilitzar els recursos biològics de manera sostenible. Estableix els principis per compartir de manera justa i equitativa els beneficis que es deriven de l’ús dels recursos genètics, en particular aquells destinats a l’ús comercial. També tracta el camp de la biotecnologia, que avança a un ritme vertiginós, parant atenció al desenvolupament i la transferència de tecnologia, al repartiment de beneficis i a la bioseguretat. Un dels trets importants és que la Convenció és legalment vinculant, i per tant els països que la signen estan obligats a complir-ne les disposicions.

La Convenció ofereix orientació a les autoritats a partir del principi preventiu segons el qual, quan existeix el perill de pèrdua o de reducció significatives de diversitat biològica, el fet que no es disposi de la certesa científica absoluta no s’hauria d’adduir com a argument per posposar les mesures que evitin o minimitzin el perill en qüestió. La Convenció reconeix que calen inversions importants per conservar la diversitat biològica, però sosté que, a canvi, la conservació ens aportarà importants beneficis ambientals, econòmics i socials.