Miquel Àngel Essomba, director del Centre UNESCO de Catalunya, analitza les causes dels aldarulls del Besòs, que van acabar amb una víctima mortal.

Per a Miquel Àngel Essomba, coneixedor a fons del barri perquè hi va viure i treballar com a educador, el barri del Besòs té un dèficit gran de teixit associatiu capaç d’articular propostes de relació i de convivència. Val a dir que les dues parròquies catòliques del barri hi han tingut un paper capital en la història d’aquest barri de 50 anys, especialment en l’enfortiment de xarxes de persones que treballen per la comunitat, i l’institut del sud del territori, el centre cívic o associacions com Gregal, han realitzat una gran tasca en la promoció dels joves.

Però per a un barri de 25.000 habitants això és molt poc. Si, a més a més, afegit la ubicació perifèrica dins de la ciutat i del propi districte, els dèficits crònics en transports i infrastructures, la manca de teixit econòmic, i la proximitat amb el barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs, tenim el còctel perfecte per agreujar una situació de tensió i de manca de convivència.

El Besòs no és el Raval, per això tant institucions públiques com privades hi han abocat escassos recursos de tota mena. El Besòs no ven marca, ni pot interessar a classes mitjanes que van a la recerca d’un entorn social més divers i multicultural. En l’àmbit educatiu, les escoles realitzen una tasca positiva però limitada per la inversió, i l’educació en el lleure no hi acaba d’aterrar: hi ha hagut un esplai i un casal – el Vaixell – durant força anys, però amb dificultats per mantenir-se, i tot just l’any passat va néixer el primer agrupament escolta de la història del barri.

A tota aquesta circumstància cal afegir un fenomen d’envelliment de la població, i una substitució progressiva dels habitatges desocupats per ciutadans estrangers, la majoria paquistanesos i senegalesos. Aquest procés de substitució poblacional s’ha efectuat sense dispositius forts de mediació que obrissin ponts de comunicació, de coneixença i de diàleg entre els nous veïns arribats, cosa que comporta el tancament i la segregació entre grups creats en funció de l’origen.

Les solucions per al Besòs passen, segons Essomba, per tres accions bàsiques. En primer lloc, crear algun recurs cultural en el cor del barri. Just a tocar d’aquest territori trobem el complex del Fòrum, i el Diagonal Mar, però ambdós espais queden fora de les fronteres simbòliques que delimiten el Besòs. Cal atraure gent de tota mena als carrers i les places del barri. En segon lloc, resulta fonamental realitzar una gran inversió en la promoció de l’associacionisme, però no recreatiu o reivindicatiu – existeixen clubs de dansa o la tradicional associació de veïns – sinó transformador, amb persones vingudes de fora que aposten per aquesta comunitat veïnal i per persones del barri mateix que volen fer activisme social. I en tercer lloc, cal realitzar un treball de carrer molt important, amb treballadors i educadors socials, i amb mediadors culturals, per crear espais de reconeixement que previnguin situacions de violència i fomentin la convivència, lluny d’una coexistència que reposa sobre el conflicte latent.