La responsable de Migracions i Urbanització de la UNESCO, Brigitte Colin, ha presentat el programa conjunt d'UN Habitat i de la UNESCO "Polítiques urbanes i pràctiques creatives per a migrants: ciutats inclusives per a tothom" als responsables d'immigració de les institucions catalanes

La seu d'Unescocat ha acollit una sessió inaugurada pel director general per a la Immigració, Xavier Bosch, i pel director d’Unescocat, Miquel Àngel Essomba, per presentar el programa, iniciat al 2007, que inclou l’elaboració d’una guia adreçada als ajuntaments i a d'altres actors locals amb orientacions per a promocionar el dret a la ciutat per part de totes les persones que hi resideixen, i també per reflexionar sobre l'evolució de les respostes al fet migratori a Catalunya.

A la sessió d’aquest 2 de maig han participat una vintena llarga de persones, entre les quals, el comissionat de l’Alcaldia de Barcelona per a la Immigració i el Diàleg Intercultural, la comissionada de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell, i responsables dels ajuntaments de Badalona, Viladecans i  Rubí. També hi han participat professionals de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i representants d’entitats de la societat civil, com Càritas, IEMED, el Col·legi d'Arquitectes, o la Fundació Bertelsmann.

Durant el debat, s’ha posat sobre la taula l’evolució de les polítiques del fet migratori a Catalunya, que ha cercat referències a altres països amb més tradició en la gestió de la diversitat (tot i que cadascun amb marcs institucionals ben diferents), però que per la pròpia història i context ha generat respostes singulars. En la formulació d’aquestes respostes destaca la valuosa contribució de la societat civil catalana. Es subratlla la importància del Pla Nacional de la Immigració, com a document de referència compartit pels actors institucionals i socials, i la creació d’una llei puntera per a la gestió del fet migratori a l’àmbit local com és la Llei d’acollida.

Entre les preocupacions que han manifestat les persones participants destaca la dispersió d’agents en la formulació de respostes a situacions concretes, la situació de les persones joves d’origen immigrat o de famílies d’origen immigrat, la percepció social i institucional dels usos dels espais públics, la dificultat de l’abordatge transversal –veure la ciutat com un tot, i en aquest sentit el treball per a la cohesió social i la cohesió espacial, com a elements que podrien configurar un possible dret universal a l'espai públic.

El programa conjunt d'UN Habitat i de la UNESCO que ha originat aquesta sessió compta amb la col·laboració del món acadèmic i també amb les diferents xarxes de ciutats, entre elles la Coalició de Ciutats contra el Racisme, auspiciada per la UNESCO, i la Xarxa Internacional sobre Religions i Mediació en Zones Urbanes, que coordina el Centre UNESCO de Catalunya. En el procés de treball per a l’elaboració de la guia s’ha editat un primer document amb la perspectiva sobre el tema de diferents actors (accés a través del web http://unesdoc.unesco.org/images/0019/001905/190592m.pdf).