Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és professor titular d’història contemporània a la Universitat de Barcelona. Especialista en historiografia i història del nacionalisme, ha estat Visiting Fellow a la University of East Anglia (Regne Unit). És membre, també, del Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República de la UB i de l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN) de la London School of Economics. Ha publicat, entre altres llibres i articles d’història, Catarroja 1936-1939: insurgent i administrada (1987), El catalanisme i l’Estat. La lluita parlamentària per l’autonomia, 1898-1917 (1993), Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992, amb J. Termes), Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals (1998, amb V. S. Olmos), La resposta catalana a la crisi i la pèrdua de Cuba (1998), Testimoni públic (2001) i Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003, amb J.Termes). Així mateix, és autor dels poemaris Poemes de la néta del General (1993), De fomes i llegendes o la desproporció dels somnis (1997) i La ira dels dies (2000). Escriu un article quinzenal al diari Avui i és col·laborador de Catalunya Ràdio, ComRàdio i la revista El Temps. Coedita les revistes El Contemporani i Afers. Fulls de recerca i pensament i és membre del consell directiu d’Angle Editorial. Des del mes de febrer del 2004 és director del Centre UNESCO de Catalunya, i des del mes de setembre del 2004 és també el president de l'Institut Linguapax.